Lluís Badia

Dels resultats del passat diumenge, es desprenen tres qüestions fonamentals pel que fa als mateixos, en primer lloc que el guanyador es queda en portes de la majoria, que la seva victòria no serà estable si no conquereix suports per tota la legislatura i, finalment, que a Catalunya el tripartit es veu concretat amb un PSC superpotent en front una “debacle” d’ERC i IC. Davant d’aquestes premisses, no es pot oblidar que a partir d’ara el que es necessitarà és que, a més de fer política, es comenci a fer gestió i treballar per donar resposta a molts dels problemes que tenim plantejats, i això es farà amb un govern a l’Estat que ha perdut el seu suport per “l’esquerra”, que ha succionat però no suficientment per tenir majoria absoluta, i un govern a Catalunya a on des de les seves bases partidistes, independentistes i comunistes, han tingut un retrocés d’escàndol amb tot el que això comporta, especialment, per un partit com “Esquerra” de caire assembleari. Certament el panorama polític és, d’entrada, preocupant, i quan passi l’eufòria electoral i s’hagin de construir suports de govern, la cosa entrarà en uns moments d’inestabilitat importants, és per això que crec que ara toca valorar la decisió de la gent però fent-ho fora de l’apassionament partidista i veient el futur amb clau de capacitat de gestió, no valdrà primar exclusivament la política, serà necessari adaptar-la a una realitat econòmica que no permetrà errors, si no volen caure en una espiral de frustració generalitzada que, crec, no ens podem permetre. Les lectures intencionades, depenen del color polític al que es dona suport, hauríem de saber “aparcar” les “revenges”, i optar per la seriositat com garantia de portar a terme una tasca que doni resultats a curt termini, la reordenació de polítiques fiscals que potencien a la petita empresa i als autònoms, el respecte i suport per la família, en totes les seves vessants i el funcionament d’un model d’estat de benestar que s’ha de garantir, són reptes que s’han de saber afrontar amb un anhel de superació imprescindible, assumint els riscos que calguin, però, a més, fent-ho amb la urgència que es necessita. En el moment de fer balanç, no valen, exclusivament, lectures a curt termini, si no interpretar el missatge que la ciutadania ha fet arribar, en el sentit de consolidar un suport indiscutible pel socialisme, però també un important vot pel partit popular, la “instauració” del bipartidisme, que sembla un fet, només ha sigut apaivagada pels nacionalistes “seriosos” de Catalunya i Euskadi, i per tant poder pensar que la viabilitat del govern de l’estat és solament cosa de dos, cau pel seu propi pes, al no obtenir una majoria absoluta. A partir d’ara el que toca és concretar la formula que es vol emprar, sabent, d’entrada, que no valen acords puntuals si no que és necessari un suport parlamentari que perduri, al menys, els propers quatre anys, amb les contragaranties que siguin necessàries per fer-ho viable