Lluís Badia

Les comparacions entre la crisi del 92-93 i la que avui ens “ataca”, tenen punts de trobada en molts temes, malgrat que ara ningú discuteix la gravetat que ens envolta, per tant, qualsevol dels fets que ens poden semblar insalvables d’alguna manera ja van ser una realitat només fa uns anys.

Per altra banda és evident que en l’anterior etapa negativa, se’n varem sortir, una altre cosa es si estem disposats a fer les coses que calguin ara, i al meu entendre quatre són els temes que hem d’atacar si realment volem “sortir vius” del moment actual.

1.- ATUR, el debat sobre la reforma del mercat laboral és un primer pas, però la seva concreció ha de deixar de costat les temptacions de populisme i demagògia, que per part d’alguns es pot tenir la intenció d’introduir. No oblidem, en aquest apartat, el que han suposat les polítiques de “papeles para todos”, i les obligacions concretes amb milers d’immigrants de bona fe, als que els hi serà molt complicat trobar, novament, feina.

2.- DÈFICIT, el nostre comparatiu que suposa que de l’any 1999 a avui hem multiplicat per 10 el nostre dèficit públic, és una qüestió molt complicada, però tots haurem de fer els esforços que calguin per tornar a nivells del 5% a molt curt termini, si realment volem que la nostra credibilitat internacional torni a nivells del passat. Un país amb unes comptes públiques a on el dèficit és desmesurat i s’incrementa de manera imparable, no pot tenir possibilitats de trobar vies de sortida positives.

3.- DEUTE, la incidència d’aquest apartat sobre dades macroeconòmiques com pot ser el PIB, a on en pràcticament dos anys hem duplicat l’import, passant del 35% al 65%, comporta un punt d’inflexió que s’ha d’aturar al cost que sigui. Per tant, les iniciatives iniciades de cara a frenar la despesa pública son un primer pas al que ha de seguir molts altres de control dels pressupostos públics de manera urgent.

4.- FINANÇAMENT, la recuperació del finançament a la petita empresa i als autònoms és un fet vital per tornar la confiança als que lideres la creació de llocs de treball, per tant, aquest punt hauria de ser prioritari, per damunt, inclusiu, dels altres.

Crec, per tant, que el marc a on estem instal•lats es complica, però això no ha de suposar un fre per endegar totes les mesures necessàries per trobar vies de sortida, que a ben segur existeixen.

En moltes ocasions he parlat de la necessitat d’uns Pactes de la Moncloa II, i segueixo creient que seria una bona eina per sumar les voluntats de tots els sectors econòmics, polítics i socials; per tant, abans de que la situació encara pugui semblar més complicada, seria el moment de poder sumar les intencions de tots aquells que han de dirigir la nostra societat, amb un objectiu comú de superar l’actual moment complicat, fent front als punts emblemàtics referits des del consens i no des de l’enfrontament, legítim, però difícil de comprendre avui.