Lluís Badia

Amb la celebració de les properes eleccions municipals es donarà veu a la gent per que valori el que han sigut els darrers quatre anys de gestió política als nostres Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputacions, amb tot el que això comporta de possibilitat de canvis d’opcions o ratificació dels mateixos al front de les institucions més properes als ciutadans.

No obstant l’examen, que afectarà al període de la legislatura, no es pot oblidar que molts ajuntaments emblemàtics del país tenen el mateix govern des de fa quasi trenta anys amb tot el que això suposa de bo i negatiu; no obstant en aquest moment no s’escolten les imputacions que es feien al President Pujol i Convergència i Unió en el debat electoral per la seva llarga presència al front de la Generalitat de Catalunya per part de determinades opcions ara més aviat “calladetes al respecte”.

És sorprenent com els “discursos” partidistes d’alguns, canviants segons convingui, deixant ara aparcat el seu model de comunicació, lloant les avantatges de renovació del govern del país que es publicitaven en el seu moment, canviant en aquesta nova situació per altres arguments ben diferents; tot fent-ho per part dels mateixos personatges que tant lis fa parlar d’una cosa com d’una altra .

Estem instal·lats en una permanent “amnèsia selectiva” a l’hora de valorar els arguments polítics, en funció de l’interès particular de cada cas i cada moment, és més, el que era dolent abans ara es converteix amb èxit garantit sense cap rubor; crec que aquesta línia d’actuació no és, en cap cas, lògica i seria convenient que féssim balanç del que es diu; sobre tot, que es pugues demanar les responsabilitats que fossin necessàries per evitar aquest doble llenguatge que el que reflecteix és un menyspreu absolut per la ciutadania, buscant la confusió dels missatges a oferir segons l’interès partidiste particular de cada moment.

És cert que la presència llarga al poder comporta “riscos”, però també és evident que en tot cas qui ha de valorar aquesta possibilitat negativa són els electors i per tant, la legitimitat no pot condicionar-se en funció dels anys que s’està al poder, si no en base a la valoració de la tasca feta per part de la ciutadania, que és qui posa i treu els governants.

La dinàmica electoral en portes, a bon segur, posarà en discussió programes i projectes de futur, però també valorarà altres aspectes com la gestió feta, i certament serà bo que també es puguin examinar continuïtats o renovacions, enteses en el seu més ampli aspecte; però en la meva opinió, seria bo que també fóssim capaços de comparar models de gestió pública a l’hora d’escollir, especialment pel que fa a formules que ens han de servir per afrontar el futur amb garanties. Està bé el debat identitari de ciutat, de poble, de país o de nació, però això no ha d’amagar el poder discutir dels temes que ens afecten directament, impostos – serveis públics – educació – justícia – immigració – seguretat – habitatge – feina – etc…, i les maneres que ens proposen de gestionar-ho.

No seria bo que la “campanya” es limites als grans temes “macrociutadans” i deixes de costat com ens afectarà la pujada dels rebuts de llum, telèfon, gas o l’autobus; l’increment dels tipus d’interès, la distribució dels pressupostos municipals i la seva implicació respecte de mancances territorials concretes; en definitiva s’entres clarament en la preocupació “micropersonal” per cercar les alternatives a implementar en el propers mesos.