Lluís Badia

La consulta electoral en portes, ens ofereix un clar model majoritari entre les opcions del “sociocomunisme independentista”, i la de CiU, liderada per Joan Aregio, i certament és indiscutible la meva aposta pel que significa una línia amb capacitat de decidir sense condicions “tripartites”, que com el Govern de Catalunya, ens pugui portar a la inestabilitat, la incoherència i la falta d’un projecte comú, si no al menys tres de ben diferenciats, solidificats exclusivament en base de l’opció de poder, de manera principal.

Al llarg dels darrers anys, els governs municipals a la nostra ciutat, han comportat un lideratge territorial indiscutible, han endegat infraestructures de caire social impensables, i han potenciat una societat civil com mai al llarg de la seva història; ja sé que també hi ha hagut errors i problemes com en tota gestió que el que busca és fer moltes coses, però en tot cas, el balanç és indiscutible si es mira de manera objectiva; la Tarragona del Segle XXI és una opció perfectament preparada per poder seguir liderant les nostres comarques, capaç de donar resposta a les reivindicacions veïnals, culturals, esportives, socials …, oferint garanties d’independència, no condicionada, als governs de torn a Barcelona i Madrid, i sobre tot, amb una força que no ve de la seva classe dirigent si no de tota la gent, que en la seva tasca diària, fa la ciutat.

A més, no podem oblidar les comparacions, amb altres viles ben properes, a on les mancances del lideratge i els condicionaments han comportat un localisme limitat, sense capacitat d’esclatar en molts aspectes a on la nostra capital ha posat la seva obligada referència a l’hora de fer polítiques modernes que molts volem ara imbricar en el seu model de ciutat arreu de tot l’estat.

Crec que és el moment de fer balanç d’una llarga trajectòria, marcada per èxits de tots tipus que podríem concretar en haver convertit la ciutat per poder competir a la “lliga de les estrelles” d’Europa, com punt cultural, social i econòmic de primer nivell.

També en la tasca partidista, se és conscient de la dinàmica encetada, que necessita consolidar-se en els propers anys, i és per això que CiU ha optat per renovar la seva gent en el ferm convenciment de que l’equip que és proposa ha de ser la garantia per seguir avançant per la ciutat que cada cop tenim més consolidada, però que ha de seguir esforçant-se, i és aquí a on el Joan Aregio té una tasca encomiable per fer arribar el missatge de que a part de les sigles polítiques, és imprescindible buscar la “pinya” de la màxima presència social en un projecte que ha de seguir caminant sense “aparcar” a ningú; Tarragona, no es pot permetre el luxe d’oblidar a cap idea o persona, i per tant no pot ser sectària, ni imposant-se per part de cap opció partidista, és necessari que sàpiga afrontar el futur amb un ferm convenciment que el treball plegats, cadascú des de la seva opció o posicionament, però buscant més el que uneix que el que separa, amb un objectiu de consolidar la ciutat com referència en molts aspectes en les que ha sigut líder els darrers anys.

La realitat bimil·lenària que som, comporta una visió oberta, sense límits, però sabent clarament que la nostra capacitat comuna de fer, ha de seguir sent referència al país, com una alternativa indiscutible front al centralisme d’altres ciutats, però també com a referència de viles a les que hem de seguir implicant amb la nostra capitalitat, no de “nom” si no de capacitat de resposta als problemes que tenim plantejats i pels que solament sabent sumar obtindrem els èxits anhelats.