Lluís Badia

És indiscutible que l’estratègia política que basa tot el seu discurs amb la desqualificació de l’adversari en funció d’actuacions passades del mateix, pot tenir un rèdit electoral a curt i mig termini, però la realitat posa de manifest que aquesta formula de fer política no té viabilitat quan la realitat de les coses, el que exigeix és la presa de decisions per resoldre els problemes de present i futur, independentment de que hagi pogut passar en el passat.

En els complicats moments que vivim, és molt pobre seguir plantejant propostes en funció del que l’opositor de torn va fer quan era al poder, doncs amb el període de democràcia que vivim, qui més i qui menys, té quelcom que penedir-se. No obstant això, el que s’ha d’exigir als nostres representants a les institucions públiques, és la trobada de solucions per fer front als nous reptes, quedant-se sense valor els arguments passats, per molt que per alguns aquesta proposta de treball encara sigui base de la seva manera d’articular els serveis als demés.

Sembla inapel·lable que la crisis que ens cau a sobre, té components de tot ordre, especialment pel que fa a les pròpies economies familiars, per tant és el moment de “saber innovar” en la gestió, prenent decisions, que avui poden ser difícils de comprendre, però que, a ben segur, aniran en benefici d’un “futur de supervivència” con el que tenim en portes.

L’opció d’esperar que altres ens solucionin els problemes, “passant el temps” mentrestant, buscant debats de caire ideològic, superats per les evidències en les que ens toca conviure, és una línia que està condemnada al fracàs, doncs el que és necessari és donar respostes en positiu als “paranys” que tenim plantejats. Així mateix, fer front a tot “l’aparador” de situacions negatives, amb “fotos” o “campanyes d’imatge”, tampoc serà garantia d’èxit, i en tot cas solament es convertiria en un ajornament artificial, a una situació que no es pot defugir.

En definitiva, és necessari que, entre tots, siguem responsables d’un nou marc de funcionament, del que no es pot excloure a ningú, però a més aquesta nova formula requerirà el màxim consens entre els representants legítims per saber explicar com es farà possible el mateix. Hem de superar amb urgència el concepte de “gratis”, que tant consolidat tenim a la nostra societat, si realment volem que el model d’estat de benestar sigui gaudit per la gran majoria dels nostres conciutadans en base a un suport econòmic realista. No pot ser de rebut, per tant, aprofundir en polítiques que tinguin incapacitat d’explicar el perquè de determinades actuacions, algunes d’elles segurament insospitades, però imprescindibles per seguir tenint uns drets socials irrenunciables, des del “discurs” , però fonamentalment des de la tresoreria per fer-ho possible.

“Ahir o demà”, el repte està servir, ara el que toca és saber elegir ells que volem fer en el futur, “tocant de peus a la realitat”, aquesta és la meva aposta a la que espero ens hi sumem la gran majoria que sobrevivim en l’economia real diària.