Lluís Badia

És evident que les enquestes polítiques posen de manifest que l’electorat es mostra poc inclinat a canviar de vot, per molt que les situacions conjunturals polítiques posin en evidència a determinats partits polítics, avui al govern de Catalunya; concretat, tot això, amb una gestió negativa pel que fa a temes d’interès vital com són la direcció de determinats aspectes de govern amb clara incidència social. No obstant, no sortir a les dades demoscòpiques, el trasbals que tot el “caos” comporta per molta gent, la realitat és que a ben segur la conseqüència de tot això a l’hora de la trobada electoral serà un nou increment de abstencionistes que es veuen aparcats en la seva legítima aspiració partidista per raons de caire sistemàtic electoral.

No és pot oblidar, en cap cas, que el “passar” de l’exercici del vot, és una carència democràtica imputable directament a totes les opcions polítiques, que no són capaces d’engrescar a la ciutadania en el que suposa la democràcia, una formula de govern possible i legítima; ni tampoc es pot caure en el parany de pensar, per part d’alguns, que aquesta situació ja els hi va bé pels seus interessos partidistes, doncs si arribéssim a aquesta conclusió podríem posar en perill la pròpia llibertat d’elecció que comporta el sistema que ens hem donat.

En la curta vida de llibertats que gaudim, pràcticament totes les opcions polítiques majoritàries han sigut govern algun cop, i això és, d’entrada, una garantia de futur, però és fonamental que entre tots sapiguem dissenyar un nou model de participació que ens permeti recuperar als ciutadans que han abandonat l’exercici de vot com garantia de la seva llibertat, creient que la seva aportació personal no canvia res, mitjançant la modificació de determinades dinàmiques que tornin a apropar la política com una aposta d’il·lusió cap un demà millor des de l’opció particular que cadascú creu com més positiva pel país.

L’exemple d’altres països amb dissenys consolidats de participació, hauria de fer-nos reflexionar sobre moltes de les aportacions que s’han anat produint des de tot el ventall polític, intentant buscar un consens, el més ampli possible, per conquerir una dinàmica que retorni als desencisats.

No crec que amb la situació que s’anuncia de crisis econòmica, amb totes les conseqüències, més o menys real, no siguem capaços de fixar uns paràmetres d’acord a l’hora de buscar una legislació electoral que no deixi de costat una part de l’electorat. Afrontar moments de dubte i preocupació requereix consolidar determinats models fonamentals en els que tots podem sumar, optar per altres vies només serà garantia d’allunyament progressiu de part important de la nostra societat.

Entenc que la no incidència electoral de la gestió dels governs de torn, és una qüestió que també té lectures diferents respecte a l’oposició, incapaç, segons pot semblar, de recuperar suports per molt malament que ho facin les opcions al poder; i aquí també s’hauria de fer un esforç per veure quines són les seves mancances a l’hora de fer arribar el missatge de canvi, però per damunt de tot, crec imprescindible la autoresponsabilitat de tots els partits per buscar alternatives reals a una tasca que no admet discussió, l’increment de l’absentisme electoral en els darrers mesos de manera espectacular.

En tot cas, i per damunt d’enquestes, el cert és que el que val, és el recompte el dia de la consulta popular, i per tant, personalment, estic convençut que els catalans sabran “castigar democràticament” als que han demostrat repetidament la seva incompetència en la gestió pública, per molt que tinguin el “suport mediàtic amic” i se’ns vengui una realitat molt allunyada del “sofriment” diari d’una gran part de la ciutadania que es veu greument violentada en els seus drets. La millor forma de denunciar la impotència, no és l’absentisme, si no l’exercici del vot, donant o traient confiances als que directament són responsables de la situació.