Lluís Badia

En les diferents intervencions del nou President de Catalunya, en el debat d’investidura portat a terme al Parlament la passada setmana, una qüestió va quedar meridianament clara, el compromís del nou cap de la Generalitat per servir al país, per damunt de qualsevol parany que es pugui presentar en els propers mesos.

És evident que el jurament del Molt Honorable Artur Mas suposava, i estic segur que es desenvoluparà, en un saber escoltar a tothom, buscant les majories més amplies a l’hora d’exercir el poder en els propers anys, qüestió que en cap cas pot significar una garantia d’èxit d’entrada, però si la implicació per trobar les mesures mes encertades per poder sortir el més aviat possible d’on som, fonamentalment en el tema de l’atur i totes les seves conseqüències.

Malgrat tot l’anterior, el que ha quedat clar és que, en cap cas, el màxim responsable polític és un “salvador”, si no que amb la humilitat necessària buscarà corregir els errors produïts, aprofundint en les línies que consideri més encertades, fruit del màxim consens i diàleg entre tots els que configuren el teixit social català, des de sindicats fins als empresaris, sense oblidar la pròpia classe política.

La línia emprada, l’única viable per no desencisar a tots aquells que creuen que és possible una altra política per “sortir-nos”, és el principi d’una tasca de govern que ens ha de portar a conquerir fites, avui en “dubte raonable”, pel seu manteniment o la seva implicació executiva.

El panorama que ens envolta no dona per garantir mesures d’èxit sense límits, per tant, serà necessari buscar les vies que calguin per mantenir la confiança d’una part important de la nostra ciutadania, vital per tornar a crear llocs de treball, sense oblidar la basant del diàleg social entès en la seva amplitud més encoratjadora.

Els propers mesos constituiran la mostra referent del que és fer les coses de manera diferent, amb una reducció de membres del govern, una disminució de càrrecs de confiança i, sobre tot, amb una mostra clara de “retallada” per tot el que pugui significar “ostentació de poder”; només iniciant la tasca pública sota aquests paràmetres es conquerirà mantenir la implicació de molts que ara estan decebuts i que pensen que la política no pot solucionar res.

Crec que és el moment de servici a la societat, fent les renuncies que calguin, però sobre tot amb el ferm compromís d’actuar amb la màxima transparència, donant comptes públics de totes les variables que s’hagin pogut produir i, que en tot cas, ens sorgeixin en cada moment.

Les solucions infalibles no existeixen, i el que s’ha de buscar és aplicar el sentit comú per damunt de qualsevol altre, intentant trobar, mitjançant la pròpia explicació clara, amb els compromisos que calguin, els més amplis en cada moment, per refermar la prioritat de creació de llocs de treball com mesura més social a implementar de manera urgent.

És evident que parlar de prioritzar la gestió per damunt de la política no vol dir deixar de costat, o en un segon pla, la pròpia tasca institucional en el seu apartat més polític, si no que el que vol significar és la necessitat de portar a la pròpia discussió de la cosa pública els temes que afecten més directament a la gent, per sobre d’altres, també fonamentals, però que en l’actual moment poden no ser tant prioritaris.

Del propi tarannà que tindrà el futur govern Mas, davant la Generalitat de Catalunya, es pot desprendre la decidida aposta per treballar l’apartat del que toca fer de manera fonamental en aquells temes vitals per tornar la confiança al país, i a una ciutadania, farta de paraules i més paraules, però sense gestos concrets i decisions específiques que signifiquen avançar en la línia de tornar a crear llocs de treball pels únics que ho poden fer, la petita empresa i els autònoms.

Ja sé que qualsevol feina pública es feixuga i en moltes ocasions poc agraïda, però el que haurà de ser per damunt de tot és creïble i seriosa, amb el ferm convenciment del que és portar a terme el que toca en cada moment, amb benefici de la més gran majoria del homes i dones del país, per damunt del legítim posicionament dels que s’oposen al govern de manera política.

Arribats al moment de valoració i implementació de les diferents mesures, no pot ser baladí no ser conscients que les mesures a portar a terme, han de suposar la garantia d’un futur millor que el que avui gaudim; per tant, l’esforç a fer haurà de ser ple de la màxima transparència a l’hora de la seva execució, buscant les alternatives que calguin i inclòs sabent rectificar, si cal, escoltant a tots els que tenen quelcom a dir.

El canvi de rumb que ha suposat el resultat electoral del passat mes de novembre, comportarà modificar la manera de ser i actuar en molts temes, sabent evitar, per tant, que el propi exercici de poder comporta en sí mateix, així qüestions com el control de la despesa institucional haurà de ser un punt d’inflexió referencial de present i futur.

Tornant al tema de la gestió, sembla imprescindible buscar les alternatives que calguin per tornar a la creació de feina, fent el que toqui i, per tant, buscant les formules que impedeixin el fre vigent, des d’aquest punt s’haurà de crear un marc que faciliti de manera real tot això, passant de la teoria a la pràctica real.

Espero i desitjo l’encert a curt termini, per fer tot el que majoritàriament necessitem, conseqüentment l’èxit dels propers mesos suposarà començar a superar la dinàmica negativa on som instal•lats. Ja sé que és difícil la proposta plantejada, i que a més no es resoldrà si no existeix també una manera diferent de fer a l’Estat, però en tot cas és imprescindible començar a treballar en la línia descrita, esperant que tot això suposi sumar a tots nivells, inclusiu per aquells que d’entrada poden no estar d’acord en determinats punts a executar.

El nou Govern del President Mas, rebrà dels anteriors governs tripartits una herència ruïnosa i una caixa pública, no solament amb greus mancances, si no també amb multitud de compromisos, molt difícils de portar a terme.

Certament, el panorama no serà positiu d’entrada i comportarà la necessitat ineludible d’endegar tota una sèrie d’actuacions de caire “poc amable”, a l’hora de reconduir un model de despesa per damunt de les pròpies possibilitats del país, malgrat les Repetides “bondats” publicitades per l’anterior govern a l’hora de parlar del nou finançament.

Davant del marc exposat, crec que en primer lloc s’haurà de conèixer “ a on som”, amb totes les conseqüències i posteriorment donar compte al Parlament de la situació, publicitant la informació per què tots siguem conscients del que caldrà fer en els propers mesos. És evident que només parlant clar i compartint amb la ciutadania el problema, es podrà portar a terme aquella política que Catalunya necessita per sortir-nos del “esvoranc” a on som instal•lats.

També es necessitarà el suport de les altres opcions polítiques amb representació parlamentaria, les que han tingut la responsabilitat del país, fins ara, i aquelles que segueixen a l’oposició, per transmetre a la societat un “discurs” de tranquilitat que permeti fer el que toca en cada moment, sense renunciar a la seva tasca d’oposició indiscutible, en qualsevol democràcia consolidada.

Finalment, bo serà en tot cas, auto exigir-nos que les decisions que s’hagin d’implementar tinguin una part didàctica a l’hora de la seva discussió i aprovació, que facin que les mateixes puguin ser entendibles per tots, amb el ferm convenciment que aquesta línia d’actuació suposi ser garantia d’un futur d’esperança.

La “Fe” d’un demà millor del que avui gaudim, haurà de comportar treballar des de la seriositat amb la màxima transparència, buscant, irremissiblement, que l’allunyament de la classe política respecte de la societat que representa, es retalli en el propers mesos.

Al llarg de la darrera campanya electoral, un dels temes que han passat més desapercebuts mediàticament, ha estat el referent a l’educació, malgrat que, per part del candidat Mas, va ser una de les qüestions a on va incidir més directament a l’hora de especificar quines serien les mesures fonamentals del seu govern, cas d’arribar a la màxima responsabilitat del país.

Evidentment, el tema de l’educació, hauria de constituir una opció emblemàtica en qualsevol debat electoral, si a més tenim en compte les dades, més o menys objectives, però indicadores de tendències, que es fan des de determinats àmbits avaluadors a nivell internacional, concretades en el que es coneix com “l’informe Pisa”.

Si fem una mica de recordatori del que ha suposat la tasca de govern en aquest apartat en els darrers anys a Catalunya, existeix un fet emblemàtic com és l’aprovació, en el seu moment, de la legislació al efecte, que va tenir el suport parlamentari de part del govern tripartit i del primer partit de l’oposició, que van fer un esforç per sumar en un tema en el que és necessari poder fer abstracció del propi debat polític del dia a dia.

Serà a partir d’ara que s’haurà de passar a la implantació de tot l’acordat, mitjançant la priorització d’aquest tema en el que ha de ser la tasca del proper govern Mas, amb un clar objectiu d’obtenir, a curt termini, uns resultats valoratius molt millors dels que avui gaudim.

Tornant al tema “Pisa”, son sorprenents determinades evidències que posen de manifest l’aposta pel tema educacional de països que veuen aquesta qüestió com prioritària per conquerir un futur millor, ara bé, el que també es posa de manifest és l’autèntic valor de l’esforç personal com una forma d’avançar en un món a on res és gratis, i en el que s’hauria de primar a aquells que son millors, com pròpia garantia de progrés social.

Referenciant el tema dels resultats de “Pisa”, no precisament òptims pels interessos particulars de país i, que ens col•loquen per sota de la mitja, això hauria de suposar un reactiu general per tornar a posar l’educació en un punt de màxima rellevància en les polítiques de futur, si realment volem recuperar un espai de referència, per tant, ara que es dissenyarà a casa i també properament a l’Estat, unes tasques de govern pels propers anys, bo seria posar com prioritari aquest punt, massa oblidat repetidament i que, ens agradi o no, constitueix una via imprescindible per conquerir uns objectius en positiu innegociables.

Esperem que els nous responsables polítics no s’allunyin de la pròpia necessitat, en un tema que hauria de ser bàsic per liderar una societat cada cop més marcada per una competitivitat de la que no ens podem quedar fora, en aquest apartat tant decisiu.

És indubtable que el fre al que suposa la lacra més important que suporta la nostra societat, l’atur, només serà parat per què la iniciativa empresarial representada pels autònoms i petits empresaris, torni a recuperar la confiança en un futur molt complicat, amb mancances de tot tipus.

Les dades esfereïdores que, mes rere mes, ens porten la noticia d’un increment d’aturats sense que siguem capaços de veure el camí per buscar una congelació urgent al respecte, suposa que darrera dels números freds existeixen noms i cognoms de milers de ciutadans instal•lats en una frustració inapel•lable.

Segurament algú pot pensar que la sortida al problema es donarà via determinades mesures d’ordre polític, però el que és evident és que la tornada al creixement només serà possible amb la comunió d’una tasca pública, encertada i il•lusionant, que permeti que aquells que son els únics que poden fer empresa vulguin apostar, en aquesta línia de nova creació de llocs de treball, sumada a un entorn favorable de confiança, en funció d’unes dades objectives de futur en positiu.

Tampoc es pot oblidar que la fugida del crèdit, produïda de manera indiscriminada els darrers mesos, és un factor vital i a tenir en compte, i és aquí a on s’haurà, també, de fer un esforç per què el finançament, amb totes les prevencions que es vulguin, pugui tornar als mercats. No s’entendria un esforç de tots per buscar alternatives en positiu i que els “caps del crèdit”, bancs i caixes, no facin una clara aposta per això. Ja sé que els “números” de les entitats financeres son complicats i que, a més, s’ha fet una aposta pel deute públic, però s’hauria de ser conscients que, o bé torna el diner als qui el demanen, o les nostres perspectives de recuperació queden molt lluny.

Les perspectives pel proper exercici no garanteixen una via optimista de creació de feina, i a més, les “correccions” amb determinats temes, endegades pel govern i que poden afectar a una part de la societat, també anuncien desestabilització social; malgrat això, crec que és el moment d’aplicar clar el marc de futur de manera transparent com única alternativa per fer possible aquella credibilitat imprescindible per tornar a un mínim optimisme del que estem tant necessitats.

El concepte empresa entesa com la suma de tots els que la fan possible, hauria de ser un punt d’inflexió davant les temptacions d’alguns per dividir la societat, crec que per tant, incidir en la transparència de la pròpia gestió particular, compartida per “tota l’empresa”, és també una eina que no s’ha de descartar.

En definitiva, els propers mesos exigiran esforços, que segurament seran difícils de comprendre, ara bé, només amb una clara racionalització i explicació es podrà demanar el sacrifici que a ben segur ens tocarà fer, per tant, l’aposta per aquesta línia de gestió, hauria de ser vital per la implicació general, imprescindible, per troba un mínim èxit que ens permeti recuperar un petit grau de positivisme.