Lluís Badia

A ningú se li pot escapar que la situació de crisi que ens envolta i que incideix de manera directa sobre els més dèbils, concretat amb una taxa d’atur inassumible, és un fet que condiciona la vida de milers de conciutadans, que veuen la seva viabilitat personal, a prop d’un precipici d’il•lusions.

Certament, aquesta qüestió, oficialment, està al voltant d’un vint per cert de les persones amb dret a treball, arriben a cotes insospitades quan es parla d’atur juvenil, a on es supera el 50% de gent que encara no ha pogut trobar la seva primera feina.

Estem, per tant, davant un drama social de grans magnituds, que malauradament sembla que la nostra societat ha assumit com a normal, és a dir, com una qüestió que es fa difícil de modificar i que per tant s’ha d’acceptar tal com es, no plantejant-se la necessitat imperiosa de donar-li el tomb per sortir-nos com una qüestió vital.

Per altra banda, una part importat de la classe política als diferents governs, a tots els nivells, tampoc té plantejat el tema com fonamental en els seus discursos, programes, estratègies, etc., si no que sembla que ho assumeix com una qüestió inapel•lable.

Segurament, també els mitjans de comunicació tenen molt a dir en el tema, doncs malauradament aqueta qüestió només és noticia el dia en que es donen a conèixer les dades oficials del problema, per desaparèixer posteriorment del debat diària de la infracció quotidiana.

No crec que es pugui assumir un marc de convivència com l’esmentat per molt de temps i, per tant, ara que s’acosten consultes electorals seria bo conèixer que es pensa fer al respecte per les opcions polítiques amb possibilitats de govern. Esperem que no s’opti, per una presumible impotència i incapacitat dels fins ara responsables polítics, per discutir d’altres qüestions purament anecdòtiques davant el que estem parlant.

A què s’espera a publicitar les alternatives al respecte, especialment pel que fa a potenciar a aquells que son els únics capaços de crear feina, petita empresa i autònoms, per cert, únicament protagonistes per fixar-los noves càrregues impositives de tot ordre.

Els mals governs, negadors de la crisi, que ens han portat a un model de país inviable per una gran part de la seva gent, no poden liderar un futur que ens segueixi fent anar cap un abisme, només justificat per una impotència malaltissa, que ara es vol dissimular amb debats que no aporten res, i tornar a la senda de consolidar el treball de milers de conciutadans al cost que faci falta.