Lluís Badia

Sembla que per part de l’Administració més propera, tot vagi bé i no es vegi “tocada” per la crisi general que afecta a tota la societat, certament, escoltar determinades declaracions dels polítics locals amb anuncis permanents de multimillonaries inversions i actuacions que comporten importants despeses és una formula de funcionament que busca que no s’apreciï, per cap costat, l’indubtable endeutament que té la ciutat de Tarragona, i sobre tot el compromisos fixos per una partida de personal totalment desbocada. Certament ens trobem en un model de gestió que obvia permanentment la capacitat financera necessària e imprescindible per fer possible els anhels polítics d’alguns representants públics que haurien també de fer un esforç per conèixer quines son les disposicions econòmiques per fer possibles els seus anhels. A ningú se li pot escapat que els pressupostos municipals han tingut una situació complicada en els darrers mesos, que han comportat una importat caiguda d’ingressos, qüestió que a més es veurà incrementada en el proper exercici, per tant, molt fora de lloc es troben determinades declaracions, alienes a una situació econòmica a la baixa. Davant del panorama exposat, seria bo que es fos capaç de reflexionar objectivament, per damunt del propi interès polític – electoral, per veure de trobar vies de solució a una dinàmica que haurà de comportar la presa de decisions complicades, fruit de la pròpia necessitat dels fets consumats. Optar per continuar en una línia, a on els temes de liquiditat s’aparquen i no se’ls hi dona la importància que tenen, ens pot portar a una situació de retards en el compliment de les obligacions assumides, i sobre tot en greus problemes de solvència per fer front als propis salaris del funcionaris públics. No es pot ser inconscient i “no voler conèixer” com es troben els números de la casa gran, qüestió a la que sembla són aficionats alguns dels nostre dirigents, és necessari afrontar la problemàtica amb responsabilitat, encara que pugui comportar determinats sacrificis de tot ordre. L’ajornament de determinades inversions, inviables des de l’economia municipal, s’han de saber explicar amb la màxima transparència i en el ferm convenciment de que ara és el moment de saber prioritzar a l’hora de trobar una despesa pública acurada, a les necessitats de la societat, que en tot cas exigirà respostes des de la pròpia transparència, fora d’il•lusions que només es sustenten en el bonisme d’aquells que no son, o no volen ser conscients de la realitat que ens envolta. La gestió pública també s’ha de fonamentar en prendre les decisions que calguin en cada moment, obviant els plantejaments partidistes i sabent implementar unes estratègies que permetin superar els paranys que avui ens envaïxen; altres alternatives fruit de la incapacitat o la pròpia incompetència només ens portaran a una fallida econòmica que no ens podem permetre a cap preu