Lluís Badia

Molt s’ha parlat de la situació crítica que afecta a milers d’empreses i treballadors autònoms en els darrers mesos, però crec que ha arribat el moment de també discutir de la greu situació que afecta a l’Administració Pública més propera als ciutadans, els Ajuntaments, que en una gran majoria es troben en greus problemes de viabilitat econòmica, qüestió que es posarà de manifest ben a curt termini. Les dades objectives posen de manifest la falta de solvència de moltes Administracions Municipals que no han sabut fer els seus deures, i que amb la caiguda d’ingressos, es troben en unes comptes públiques fora de la realitat; la creació, en el seu moment, de propostes estructurals, avui sobre dimensionades, són una càrrega que costarà molt mantenir quan l’efecte negatiu, que ja es comença a veure, comporti la incapacitat d’aconseguir un finançament cada cop més complicat. Només fa uns anys, la majoria de municipis rebien més del 25% dels seus ingressos de la construcció, qüestió que avui ha quedat pràcticament exhaurida, amb el que això comportarà pel seu equilibri pressupostari, però tampoc es pot oblidar la caiguda del pagament dels tributs per part d’una ciutadania, molt tocada en la seva liquiditat per la pròpia conjuntura econòmica vigent. Davant del panorama exposat, que passarà amb les partides comptables de despesa, amb unes plantilles funcionarials desbocades i fora de la lògica, o inclusiu amb els compromisos pendents de pagar que comporten milers de milions d’euros per tot el col•lectiu municipal, certament, el panorama és ben complicat si a més es té en compte que els números de la pròpia Administració de l’Estat tampoc passen per un període de solvència. Que poc responsables deuen ser els permanents anuncis d’inversions i compromisos, inviables en el panorama exposat, més fruit del desig cec d’uns responsables polítics poc coneixedors de les limitacions econòmiques de la seva institució. Els retards en el pagament dels compromisos, la caiguda d’ingressos i la inviabilitat de molts dels projectes, posen de manifest la crua realitat d’uns moments que sembla es podrien superar des de la transparència informativa de la situació a la gent i la presa de mesures de control dràstic, buscant una via de contenció econòmica urgent. Els anuncis de que el proper exercici 2011 pot comportar la fallida de molts Ajuntaments , ens hauria de fer reflexionar sobre les mesures a endegar de manera urgent dissenyant el nou model de futur des de el possibilisme pràctic, seguir en al línia de no voler reconèixer el que passa és garantia de decisions doloroses sense previsió, amb uns costos polítics dels que es faran responsables, no només als que tenen la responsabilitat del govern, si no a tota una classe política, que novament arribarà tard per saber donar resposta acurada a tota una problemàtica que no es pot retardar per més temps, a l’hora de decidir el què fer a curt termini, des d’una visió reflexiva i realista.