Lluís Badia

Les darreres declaracions i compareixences als mitjans de comunicació de destacats líders del Govern Tripartit de Catalunya, posen de manifest la seva falta de rigor a l’hora de saber comprendre les necessitats real del país i els requeriments de la majoria dels seus ciutadans. La divergència entre les manifestacions públiques “optimistes” dels que avui detenten el poder al país, davant els greus problemes que afecten als catalans i l’opinió pública general de “caràcter negatiu”, són una mostra més de la manca de comunicació entre govern i país. Si s’entra en la concreció dels assumptes, les darreres compareixences del President Montilla, tant al Parlament de Catalunya com a la televisió pública, són una mostra indubtable de la manca de lideratge i de la sumissió a un “acord de poder” per damunt de qualsevol altra raó, i sobre tot, de trobada d’eficàcia governamental, aparcant la presa de les necessàries decisions de gestió en funció d’una aritmètica parlamentària, per altra banda, cada cop més, sota mínims. També, les diverses actuacions de determinades conselleries, impotents a l’hora d’oferir alternatives concretes als problemes que es van plantejant, optant per l’atac indiscriminat a l’oposició, o als seus propis “companys de govern”, però en cap cas assumint les seves obligacions i responsabilitats, és una mostra de la descomposició d’un executiu en “coma profund” i a l’espera d’una dissolució cada cop més inevitable. Malauradament, tot l’anterior, la realitat és que ens trobem amb una Catalunya que ha perdut la seva capacitat de lideratge i la seva ferma voluntat de ser referència, com a estat al llarg de molts anys, tant a nivell espanyol com europeu. Què lluny queda aquell model a imitar pels altres d’eficàcia i orgull nacional “exportable”, avui derogat per l’evidència d’uns fets marcats per la impotència dels que haurien de liderar-la. És evident que ens trobem amb un discurs oficial, a on tot sembla controlat, amb un autoconvenciment per part del que “manen”, de la bona feina feta, però amb una realitat que posa de manifest un desànim col•lectiu que arriba a cotes insospitades. Ja sé que la dinàmica econòmica és complicada, però el que no és de rebut és acceptar la “derrota”, sense endegar les iniciatives, que segurament poden suposar col•lisions ideològiques entre les opcions que conformen el propi govern, però que en qualsevol cas son imprescindibles per retornar al país a la via de creixement des de la coherència. Seguir decidint per qüestions purament estratègiques de caire partidista, per la línia que avui impera en la gestió pública, és col•locar el país en un parany a on serà complicat sobreviure. Esperem que els propers mesos suposin reconduir els temes, en funció de la realitat i no del desig partidista d’alguns, doncs continuar prioritzant determinades decisions discutibles, l’únic que ens porta és a un carrer sense sortida, a part de l’evidència assumida de manera general a on la impotència es pot consolidar