Lluís Badia

Els debats polítics per buscar punts de trobada entre les diferents opcions polítiques a l’hora de fixar mesures concretes per fer front a la crisi, poden quedar exclusivament en paraules, si entre tots no se sap fer l’esforç per buscar alternatives reals, encara que puguin contradir el propi plantejament ideològic, de part de les opcions polítiques. Sembla evident, que les discussions que s’estan produint no acaben de concretar-se en mesures específiques a l’hora d’emprendre una aferrissada lluita contra la pèrdua d’ocupació, com fet més rellevant de la situació crítica que ens envolta. Resulta difícil de comprendre per què no s’explica la situació que vivim, i que la mateixa comportarà sacrificis per part de tots, segurament injustos pels que son més dèbils, sense cap responsabilitat al respecte, però en qualsevol cas inajornables si volem “sortir vius” del parany en el que estem immersos. És justificable que no s’assumeixin determinades variables que suposen posar “traves” al que ha estat la principal conquesta de la nostra societat als darrers anys, l’estat de benestar, malauradament és imprescindible analitzar en profunditat fins a on podem mantenir un determinat nivell de vida quan el dèficit públic es converteix en insostenible. Crec vital parlar clar i plantejar les alternatives que calguin per buscar unes prioritats a l’hora de gastar “els ingressos públics” prioritzant la creació de llocs de treball per damunt de qualsevol altre alternativa, si realment volem tornar a una via de creixement econòmic avui oblidada per la pròpia realitat. No podem seguir en la línia de “parlar” si no d’executar decisions concretes, i a res ens portaran els suposats èxits mediàtics dels governs socialistes de torn a l’hora de denunciar suposades faltes d’enteniment amb les “oposicions polítiques”, doncs aquesta línia argumental, segurament persevera determinats suports electorals, però el que és evident és que comporta una evident manca d’interès per trobar acords. És el moment de prioritzar en els fets concrets i aquestos no poden ser altres que passar a la dinàmica de parlar sense limitacions prèvies de temes com les càrregues fiscals que recauen sobre les nostres empreses, potenciar el finançament de la petita empresa i els autònoms, reduir el termini de pagament als proveïdors per part de les Administracions Públiques, apostar per la reducció de la despesa pública, debatre en profunditat quin mercat laboral ens podem permetre, quin model energètic es possible o quines despeses infraestructurals són irrenunciables, etc., aquests són els temes fonamentals, la resta, paraules i més paraules