Lluís Badia

Resulta cada cop més greu que quelcom pugui pensar que és factible imposar criteris de caire ideològic a la gestió econòmica, malauradament són molts els governs del país a on primen els plantejaments polítics partidistes per damunt d’una tasca política que hauria de ser per tota la societat, i no només per uns quants. “L’agonia” que pateix, dia a dia, el govern tripartit de Catalunya és una bona mostra de la incoherència entre els interessos de la societat i les imposicions de determinades opcions dintre del propi govern; el resultat més evident de la inviabilitat d’aquests projectes són les declaracions dels membres del propi executiu català, que, sense rubor, es permeten desqualificar a “companys” d’aquell pacte del “Tinell”, del que avui només queda l’interès per gaudir del poder unes setmanes més, encara que això suposi allargar una desfeta molt negativa pel interessos del propi país. És evident que ni l’ideari, ni el programa electoral, ni el propi compromís de govern, poden ser compatibles quan es troben opcions polítiques tant diferents; preocupades exclusivament per arribar al govern a qualsevol preu. Sembla lògic que ni els militants, ni els votants socialistes estan pels plantejaments independentistes d’Esquerra , però tampoc té res a veure amb el discurs d’Iniciativa la política mediambiental i pronuclear del socialisme, majoritari al tripartit; per tant, les incongruències i les desavinences que fins fa poc no es publicitaven, avui, posen en ridícul una manera de governar, permanentment condicionada, als capricis, legítims, d’un model de govern inviable en època de crisi. Que de poc deuen valer els grans discursos d’una “opció d’esquerres i catalanista”, a on el seu màxim líder el President Maragall, ja no és ni militant socialista, per molt que es vulgui “controlar” el “descontrol” existent en un govern a on tothom va a la seva, amb una clara visió electoralista, per damunt de qualsevol altre argument, aparcant d’una manera flagrant les autèntiques necessitats del país. Les dades objectives de desprestigi del govern de la Generalitat, “maquillades” per les enquestes “teledirigides” són cada cop més evidents, i posen de manifest la inviabilitat de governar en funció d’una parcel•la de poder, més o menys gran, a on cada opció coaligada vol aplicar els seus criteris ideològics particulars, per sobre del que hauria de constituir una proposta d’exercici del poder amb objectius clars de tot el govern, exemples de votacions parlamentaries, “claus”, com la futura Llei d’Educació, a on una part del govern, “s’oposa al govern”, són també mostra d’una línia d’actuació caducada avui. La necessitat de fer canvis urgents sembla que hauria de ser una formula d’exercici de responsabilitat, si realment s’opta de manera urgent per anar a eleccions anticipades, de manera prioritària