You are currently browsing the Lluís Badia weblog archives for Febrero, 2010.
Pot ser il•lògic el títol del present escrit, malauradament la realitat és que, en els propers mesos, se’ns plantejaran variables noves que, a ben segur, significaran un entrebanc molt complicat, si no sabem reconèixer la seva importància i dissenyar les formules més adients, per fer-los front. L’evidència de que si una part d’Europa, especialment França [...]
Resulta cada cop més greu que quelcom pugui pensar que és factible imposar criteris de caire ideològic a la gestió econòmica, malauradament són molts els governs del país a on primen els plantejaments polítics partidistes per damunt d’una tasca política que hauria de ser per tota la societat, i no només per uns quants. “L’agonia” [...]
Malgrat la creació de consells assessors, comissions d’estudi, nomenaments de càrrecs de confiança o confecció d’estudis d’anàlisi, la realitat posa de manifest, cada cop més, la manca d’una autèntica estratègia de futur per part del nostre Ajuntament de Tarragona, instal•lat, encara, en un model d’economia sanejada, incrementant la despesa pública, i sobre tot sense dissenyar [...]
La formula màgica per sortir-nos de la crisi que ens envolta pasa, irremediablement, per la creació de llocs de treball i en aquest apartat té un pes indiscutible la petita empresa i els autònoms, malauradament la situació d’aquest sector microeconòmic és realment molt complicada, per la pròpia configuració dels mercats, però sobre tot per les [...]
En els darrers temps s’ha fet normal, a la nostra societat, assumir com reals determinats punts de discussió, que quan menys s’haurien de posar en dubte, en aquest sentit s’ha acceptat que qüestions manifestament falses es tornessin veritat per què eren pregonades per determinats dirigents polítics “en gràcia”. Seguint en aquesta línia de “veritat oficial”, [...]
L’anunci del govern allargant el termini de la data de jubilació, és una mostra més d’un executiu ple de dubtes a l’hora de fer front, amb realisme, el que suposa una crisi econòmica imparable, si no es prenen mesures d’acord amb el que està passant i no en el desig ideològic de quota electoral permanent. [...]
