Lluís Badia

És indubtable que els grans perdedors d’aquesta situació crítica que ens ha tocat viure són, fonamentalment, els treballadors per un costat, i els autònoms i petita empresa per l’altra. La “ceguera política” de no saber concretar propostes en positiu que permetin que els creadors de més del 80% de llocs de treball del país, tinguin sortides viables, és un error sense límits, amb conseqüències imprevisibles a curt i mig termini. Certament, la situació que afecta a aquells que creen “riquesa” des del seu sacrifici personal, jugant-se el patrimoni familiar, i plantejant alternatives bàsiques que configuren l’autèntic teixit d’una societat de futur, no veuen, per molt que es “vengui des del món mediàtic”, sortides als greus problemes del dia a dia al que han de fer front sense cap suport real institucional. Que bé pot quedar el govern de torn, arribant a acords amb el món financer, anunciant mesures de suport social, o pressupostant determinats indicis de superació del moment negatiu; malauradament la realitat és que aquells que són responsables de la major creació d’ocupació, no surten ni als telenoticies, ni poden publicitar els seus “petits” problemes que els col·loquen en una inviabilitat econòmica il·limitada. No és de rebut que des del poder, no s’implementin polítiques que permetin superar el moment actual, quedant-se tot en anuncis de molt difícil concreció; que poc es parla de racionalitzar els costos d’aquests petits emprenedors, ni de garantir-los d’alguna manera formules d’ajuda pel cas de fallida personal, ni tampoc suports directes per mantenir el seu esforç empresarial; estem en un model a on és més vital arreglar la problemàtica de qualsevol multinacional automobilística, al cos que sigui, que de prioritzar ajudes per aquells que no tenen cap “quota televisiva” a l’hora de defensar els seus interessos, que segurament són els de molts de nosaltres. Estem en una situació de decadència, que vol condemnar a la desaparició a tots aquells que tenen inquietuds per “fer”, primant un sentir general per “ser” amb el mínim esforç i sense cap compromís personal per avançar cap un model de societat competitiva i capaç de lluitar per conquerir un espai de progrés que no s’obtindrà “gratis”. Que difícil és reconèixer el treball de molts conciutadans en una tasca poc reconeguda, amb projectes empresarials de menys de cinc treballadors, omplint espais rebutjats per les grans empreses, fent viables projectes econòmics plens de obstacles, lluitant d’igual a igual amb corporacions que fan valer les seves propostes contractuals des de visions unilaterals de domini de mercat indiscutible, etc. Esperem que la constatació de la necessitat objectiva d’apostar per aquest sector d’emprenedors es concreti ben aviat, i se li doni la importància que realment té, no fer-ho és una garantia de inviabilitat econòmica, però fonamentalment social, en la que pot arribat un moment que no pugui fer-s’hi front