Lluís Badia

Els resultats electorals del País Basc i de Galícia comporten per sí mateixos novetats importants en aquells territoris, però també suposen canvis pel que fa a la pròpia governabilitat de l’Estat els propers mesos. Sembla evident que el triomf del Partit Popular a Galícia és d’entrada un fet molt important, si tenim en compte que ha sigut per majoria absoluta, venint des de l’oposició, contra un govern que només feia quatre anys que era al poder, per tant, les repercussions d’aquestes dades, a ben segur, que tindran conseqüències en les properes eleccions europees a celebrar el proper mes de juny, amb tot el que pot suposar per un partit socialista a la baixa, per molt que es vulgui dissimular amb els resultats de Patxi López, que, per cert, tampoc ha guanyat. Pel que fa a les eleccions a Euskadi, el cert és que el guanyador indiscutible és el PNV amb més de 8 punts percentuals sobre la segona opció, els socialistes, per tant, per molt que es digui, aquesta és la crua realitat. La situació, no obstant, és complicada i es pot tenir la temptació, per part d’alguns, de buscar que siguin els perdedors els que governin, com ha passat a Catalunya o a Galícia fa quatre anys, encara que això suposi contradir-se en el que s’havia dit anteriorment, especialment per part del Partit Popular. Tornant a les conseqüències de les referides consultes electorals, pel que fa a la governabilitat de l’Estat, la realitat posa de manifest la debilitat del Govern Zapatero, que es queda en una situació precària si decideix sacrificar al PNV, doncs és evident que això podria comportar, inclusiu, la convocatòria d’eleccions generals davant l’impossibilitat de constituir una majoria estable per seguir governant per part del PSOE. Malauradament, una vegada superada la discussió post electoral, a on sembla, com sempre, que quasi tots guanyen, la realitat posa de manifest que la crisis segueix avançant i les desitjades mesures efectuades no es veuen, l’atur no para, el crèdit no arriba i la destrucció de la microeconomia és una plaga sense fre, per tant, bo seria que, abans d’entrar novament en campanya, es fos capaç d’arribar, per part de tots, a uns mínims acords per “atacar” el problema social que suposa la destrucció permanent de milers de llocs de treball, des d’una estratègia comuna, sense rèdits electorals per ningú, i a on es fos conscient que les alternatives han de tenir el suport majoritari de les corts generals, a més de la implicació de la pròpia societat civil. De poc servirà el que uns guanyin, els altres perdin, i que tot això faci dialèctiques de confrontació per futures comteses electorals, si no es saben trobar els canvis per resoldre “el dia a dia” de la gran majoria de ciutadans, que per damunt dels anuncis mediàtics, interessats segons cada cas, segueixen sense veure les respostes que al menys portin l’esperança davant la que està caient. Esperem que la responsabilitat s’imposi i que el futur ens porti acords unitaris, imprescindibles per superar el mal moment que ens ha tocar viure