Lluís Badia

Les conseqüències de la ja acceptada situació crítica, que comporta, de manera directa, l’aflorament de greus problemes pels pressupostos de les nostres institucions, suposa, pel que fa a l’apartat municipal, conseqüències que són encara més evidents, doncs els seus ingressos venen de la pròpia recaptació via veïnal, però també de les aportacions que fan altres Administracions, amb tot el que això comporta a l’hora del compliment dels compromisos de tots els implicats a l’hora d’ingressar.

No obstant l’anterior, la meva reflexió no vol anar a analitzar els imports i les rebaixes que es puguin produir, si no a la qüestió real que el problema tindrà pels responsables directes de les hisendes en cadascun dels seus municipis a l’hora de confeccionar la base pressupostària pel exercici 2.009.

Sembla evident que al moment de fer les previsions s’haurà de “quadrar” el tema i per ara, amb les declaracions de molts Alcaldes, el que prima és la reivindicació respecte a altres Institucions “deutores” però, en cap cas, què pensen fer per afrontar l’evident situació de baixada d’ingressos.

Crec que és el moment d’analitzar, amb transparència, les diferents despeses municipals per tal d’establir unes prioritats, rebaixant i anul·lant, si escau, determinades actuacions, i és aquí a on el problema és més dur, doncs a ningú li agrada “estrènyer-se el cinturó”, no obstant, sembla inevitable que s’hauran de retallar moltes partides. Haurem de veure com es fa front als retalls de personal si és el cas, a l’eliminació de despeses “d’autobombo” limitació de actuacions d’imatge, adequació de determinades activitats, trobada, en definitiva, d’una gestió eficaç que sàpiga conviure amb uns pressupostos limitats i a la baixa.

També es pot pensar que la meva reflexió no és real, o el que seria més greu, que es prioritzés la mateixa capacitat de despesa, independentment de la tresoreria de que es disposa, amb tot el que això comportaria pel futur. Malauradament el problema que tenim plantejat ja té models a on mirar-se, com han sigut les declaracions de fallida de determinats Ajuntaments, al primer motor econòmic mundial, els EEUU, a on aquesta situació ja s’ha produït amb totes les conseqüències.

Per altra banda, també és podria pensar en acudir a l’endeutament o al retràs indiscriminat a l’hora de complimentar les obligacions econòmiques amb tercers, i per tant, aquesta opció seria possible, si bé la mateixa comportaria fer el contrari del que es diu des de les Administracions Públiques a l’hora de fer front als propis compromisos.

En definitiva, crec que és el moment de “mirar amb cura” les despeses, eliminant les de caràcter superflu i establir una estratègia realista per fer front a moments complicats, a on el representants públics són els primers als que s’ha exigit austeritat a l’hora de primar la seva capacitat per gastar els diners públics.

De poc serveixen ara les iniciatives improductives, és imprescindible fer una aposta per les actuacions concretes, saber ajudar als més dèbils, potenciar la capacitat per la creació de nous llocs de treball per les empreses i els autònoms, eliminant totes les opcions de servilisme partidista, i sobre tot, buscant compartir amb la pròpia societat les mesures desagradables que per descomptat s’hauran d’implementar.