Lluís Badia

La positiva iniciativa del Govern de l’Estat anunciant un projecte d’estalvi energètic pels propers anys, queda en suspens a l’hora de fer-ne la seva valoració per la manca de concreció a l’hora de fixar les formules reals per conquerir els objectius marcats. Sembla inapel·lable que es imprescindible la trobada de formules que ens permetin rebaixar la nostra dependència de l’energia fòssil i conseqüentment la nostra sumisió a tercers països en un tema tant important pel nostre futur. L’anunci del Ministre d’Indústria pot ser plausible si realment, i d’una vegada, s’enfronta amb realisme el debat del nou model energètic, i no es quedi en l’anunci, es a dir, en una estratègia mediàtica i de gestos, a la que tant es tenen acostumats. Es indiscutible que la política energètica hauria de ser una prioritat del Govern de Zapatero, si realment n’és conscient dels greus problemes de subministri potencial que existeix, per no parlar del cost d’aquest productes que entren en una espiral imparable d´increments de costos. Per altra banda la vocació d’alguns polítics del socialisme espanyol per no parlar de l’energia nuclear, pensant que es pot debatre de nou model sense abordar el tema en qüestió , es un altra variable que segueix garantint que les sortides, per alguns, es veuen a molt llarg plaç, assumint els costos del que suposa no tenir sortides possibles, a una situació que es pot donar. El President Montilla en el seu moment va endegar la “Mesa de l’Energia Nuclear” per tractar del tema amb profunditat, amb resultats plausibles, però passats quasi quatre anys seguim instal·lats en la mateixa situació que ja teníem en aquell moment, per molt que el nou ministre, sense corbata això si, prometi abordar el tema, però sense proposar mesures prèvies al respecte. A mes, no es pot oblidar que un “atac” al consum energètic, només serà possible si es comença a modificar l’actual model d’infrastructures viàries, amb una aposta pel servei públic de transport, a l’hora de fer mes competitiva una mobilitat que ara ens suposa despeses impronunciables i que cada cop es fa mes insuportable pels propis costos energètics. Sense oblidar tampoc l’aposta per les altres energies, no donant prebendes a uns en perjudici d’altres, com sembla que ha pogut passar als últims anys a l’hora de la seva potenciació. En definitiva no pot passar mes temps sense un model energètic eficient i no depenent com l’actual, saben tractar tots els punts de fricció amb vocació de transparència, encara que això suposi l’enfrontament amb determinats sectors socials, instal·lats en un discurs inviable en el mon global del que formem part, ens agradi o no.