Lluís Badia

Els propers dies es celebraran els Congressos partidistes de PSOE i CDC que suposaran un intens debat dels seus afiliats per consolidar, uns la defensa dels seus arguments al govern de l’Estat, i altres per rellançar el seu discurs d’alternativa real al govern tripartit de Catalunya. A mes, les dos opcions hauran de saber transmetre als seus militants i votants el convenciment per unes línies polítiques ben marcades, de present i futur.

Pel que fa al partit socialista, no obstant posseir el poder quasi absolut, la realitat posa de manifest la seva feble situació parlamentaria, a on es troba en minoria; i te greus problemes per assolir majories els propers mesos que li permetin afrontar, amb garanties, els debats sobre la evident i ja acceptada crisi econòmica i els propers pressupostos generals de l’Estat. Certament el President Zapatero desprès de la seva victòria electoral es troba en precari a l’hora de conquerir suports al Congres dels Diputats a on li es molt difícil assolir majories, sobretot desprès de las debacles electorals d’ ERC i l’amplia coalició multicolor del Sr. Llamazares; així els possibles acords, amb garanties, es limiten a les opcions de CiU i PNV, però sent, aquestos, molt desconfiats amb un President al que sembla que li costa molt complir els seus compromisos.

A mes, els repetits escàndols de corrupció a Andalusia que esquitxen indirectament a determinats càrrecs socialistes i la greu situació d’ Euskadi, suposen per si mateixos, qüestions a les que s’ha de fer front amb la màxima transparència.

En el camp de Convergència Democràtica de Catalunya la situació es ben clara pel que fa al lideratge, indiscutit, del seu líder Artur Mas que te el suport unànime del Partit per guanyar i governar Catalunya en base a unes futures eleccions al Parlament de Catalunya, que a ben segur es produiran en els propers mesos; no obstant aquest apartat fora de polèmica, la opció majoritària a Catalunya s’enfronta a un Congres on ha de fer possible l’entesa entre la voluntat dels seus militants, amb el vist i plau dels seus votants, als que ha de fer entendre, des de el concepte de la “casa gran”, la supervivència, en la seva opció, d’aquells que veuen una Catalunya amb lligams al Estat i una altre d’independent, sense oblidar el debat respecte del manteniment de la coalició amb Unió Democràtica.

Estem per tant davant de reunions partidistes sense polèmiques personalistes, tant marcada en els Congressos de Populars i dels independentistes d’Esquerra, però que també hauran de fer un esforç per reflectir a la societat missatges claus respecte al seu futur, amb clares opinions de govern, amb prioritats per marcar mes estratègies que hauran de concretar posicionaments polèmics, i amb un objectiu imprescindible de poder sortir de les reunions partidistes mes enfortits, de com hi entren.

Finalment, la necessitat d’assolir per part del PSOE majories estables a Madrid també suposarà marcar un discurs que aprofiti el aval cap a temes tant polèmics com el desenvolupament del Estatut de Catalunya, en uns moments econòmics complicats, però, en qualsevol cas, subjectes a escenaris foscos o aplaçaments injustificats, per una llei que s’ha d’aplicar sense mes demores.