Lluís Badia

Els darrers esdeveniments polítics posen en primera línia de la discussió “la semàntica” per damunt d’altres conceptes, més o menys discutibles, però en tot cas claríssims a l’hora d’interpretar els greuges que per una part del territori tenen determinades actuacions, fruit de la improvisació i la prepotència, al obviar clarament a uns ciutadans que es veuen aparcats en els seus legítims arguments, que en altres moments van ser bàsics per determinades estratègies polítiques dels grups polítics avui al govern de Catalunya. Si baixem a la identificació dels temes, és clamorosa “l’estratègia de dispersió”, d’uns i altres, per “rebatejar nominalment” determinades actuacions en el tema de l’aigua, a on la lògica dels arguments necessaris es vol imposar des d’un poder que el que ha de fer, de manera urgent, és assumir els errors del passat, explicar la situació actual i “suplicar” l’entesa dels que es senten defraudats i enganyats amb tota la humilitat que faci falta. Qüestió creu, és també, la “fuita” de la nuclear d’Ascó que sembla que es coneixia des del passat mes de novembre i ara “l’únic” responsable és cessat sense explicar quins han sigut els altres “col·laboradors necessaris”, per què es dones aquesta situació de desinformació, en un tema tan greu i amb tantes repercussions potencials per molts ciutadans d’aquestes comarques. Seguint amb les notícies negatives, malaltisses són determinades declaracions, que volen confondre a l’opinió pública en el sentit, purament pràctic, però també en la basant política, i així les manifestacions de la Direcció de determinat grup, pilar del govern tripartit, de les Terres de l’Ebre, acusen al Conseller de Mediambient de “incompetent nacional”, però ratificant la viabilitat a “tot preu” del seu suport al govern que critica durament, és un altre mostra de que les paraules “no volen dir el que fan”, si no altres consideracions subjectives. En definitiva sembla que hem aparcat la lluita de les idees, i en hem “apuntat” a la “guerra de paraules”, en el ferm compromís estratègic per confondre a tothom, intentant justificar el injustificable, en un exercici de funambulisme més propi “d’artistes del circ de les paraules”, que de representants polítics amb suport de milers de ciutadans. Crec que el panorama és molt negatiu per la pròpia credibilitat de la classe dirigent i seria el moment de reflexionar si es pot seguir en aquesta línia que només ens donarà desencís i abstenció electoral, per falta de credibilitat en uns líders que un dia diuen una cosa i l’altre defenen aferrissadament la contraria, això sí, amb un domini del vocabulari fora de tota dubte