Lluís Badia

Fa uns dies el diari “La Vanguardia” titulava en la seva primera plana, respecte de la greu situació del cost del petroli, que podria arribar als 300 Euros, lligant-ho a la seva minsa existència pels propers anys, amb tot el que això suposaria per la viabilitat econòmica, política i social del món globalitzat en que ens trobem. Certament, l’anàlisi del tema és una qüestió realment emblemàtica en molts dels “foros” de discussió internacional en els darrers anys; no obstant, sembla que pel que fa als principals líders polítics, aquesta referència, encara no té la importància pel seu anàlisi en profunditat, i sobre tot la conscienciació de la ciutadania al respecte, pel que fa a totes les seves conseqüències. Parlar de quan arribarà el moment final, previsible, de baixa irreversible de la producció mundial de petroli, pot semblar, d’entrada, un tema de “ciència – ficció”, però la realitat posa de manifest, que aquesta situació pot ser una realitat en un termini curt, entre 10 i 25 anys, segons parlem de valoracions de la petrolera TOTAL o l’Agència Internacional de l’Energia. Els diferents estudis que tracten del problema plantejat al·ludeixen en la seva majoria, a tres qüestions fonamentals, que condicionen la “data final”, així, no es pot oblidar l’economia, la tecnologia i la política, paràmetres que, per sí mateix, marcaran l’evolució del problema; en el fons sembla evident que l’economia global, marcarà amb la seva demanda energètica, una variable emblemàtica, doncs sembla lògic que el “despertar” de l’Orient, Xina – Índia, suposa una variable en el que es el consum pels propers exercicis; per la seva banda el trobar tecnologies, més o menys avançades, que permetin incidir en la pròpia producció o inclusiu la potencial existència d’alternatives energètiques, són també condicionants vitals, i finalment la vessant política, que haurà de garantir una disminució de les diferències entre els ciutadans de “l’aldea global”, però que a més haurà de fer possible que una part, minoritària, pugui seguir gaudint del seu “estat de benestar”, serà una part també definitiva, per no incloure aquí les guerres d’origen energètic o el terrorisme de tot tipus que ja està instal·lat en el nostre món. Estem, per tant, davant d’una situació amb greus impactes de futur, i que, al contrari de la consciència ecològica que es troba perfectament assentada en els poders de torn, i molt especialment, en el sentiment del primer món; no és encara un “motiu de preocupació” fonamental. Ara bé, els increments de preu que s’anuncien suposaran un atac frontal pels mercats, a ben segur, però també suposaran el posicionament davant d’altres alternatives energètiques, i segurament debatre respecte de la fi del propi creixement econòmic, totalment depenent d’uns combustibles fòssils en fase d’esgotament. El panorama exigeix de manera urgent, saber realment a on som, i començar a dissenyar, “de veritat”, una estratègia que faci de l’ús de les energies renovables una qüestió vital des de la pròpia capacitat legislativa del govern, però també polítiques d’estalvi energètic que comportin que “el missatge” de la situació en que ens trobem arribi a tots els sectors de la nostra societat; no es pot oblidar que la incidència del petroli no es limita a qüestions purament energètiques i a títol d’exemple, avui, amb la pujada espectacular dels “adobs agrícoles” es demostra que aquestes “sinergies en negatiu” que comporta el problema, incideixen en molts sectors de la nostra vida diària