Lluís Badia

Superada la consulta electoral, ara el que toca és fer front a una situació econòmica que mostra signes evidents de consolidar una situació negativa, anunciada, però que al llarg del propi debat electoral va quedar aparcada. Avui, la realitat posa de manifest que determinats punts inapel·lables, com la remuntada de la inflació, l’evident desacceleració, la pèrdua de confiança dels ciutadans que frenen la seva capacitat de despesa, però també el final de les aportacions milionàries d’Europa i una situació internacional on els temes econòmics comencem a marcar la presa de “dures” decisions, són variables centrals de la gestió d’un nou govern que tampoc sembla que assoleixi, d’entrada, un fort suport parlamentari. Estem davant d’un panorama ben complicat, doncs conseqüència de tot l’anterior, tampoc es pot oblidar les repercussions que la situació econòmica suposarà pels immigrants, sens dubte els que es veuran més castigats per una frenada en la creació de llocs de treball, ni tampoc la necessitat inajornable de fer polítiques socials i econòmiques d’acord amb la realitat, aparcant el desitjos, davant d’una “falta de liquiditat” que a ben segur es començarà a fer evident ben aviat. Per altra banda, la urgència en l’implementació de canvis estructurals en temes emblemàtics, com la potenciació de la competitivitat, la liberalització de l’economia, la segura modificació en el mercat laboral o les mesures d’increment de la productivitat, suposaran noves dinàmiques legislatives que no seran fàcils d’assumir pels agents socials; en conseqüència el panorama sembla ben complicat. No obstant tot l’anterior, sóc dels que pensa que l’economia espanyola pot ser capaç de superar la situació en que es troba instal·lada, si realment tots els responsables fan una reflexió objectiva del problema, i si aconsegueixen assolir uns mínims de caire majoritari, no deixant a ningú fora del nou context econòmic, que segurament no superarien si no es fa la pinya imprescindible; així, la implicació política de les opcions partidistes amb pes, els sectors socials i econòmics, han de ser la garantia per fer front al model al que s’ha de fer front. És evident que les notícies que ens arriben, ens auguren greus problemes de prerecessió econòmica pels propers mesos, amb tot el que això podria comportar, especialment pels més dèbils, i per tant, crec primordial la implicació de mesures fonamentals, via reformes, que no poden tenir suports febles al Parlament i a la societat, si no que han de ser assumides per una gran majoria de les parts implicades. Les alternatives a una manca d’acord, són molt negatives, per què comportarien un atac frontal contra el propi “estat de benestar” que es posaria en greu perill, fent més ample l’esvoranc entre “els que tenen i els que no tenen”, amb una divisió social inacceptable. Ja sé que segurament el que toca, encara, és parlar de política, de pactes, d’acords, de càrrecs o de persones, però la meva reflexió vol anar més enllà de la pura dinàmica del poder polític per introduir el debat de les decisions econòmiques vitals per plantar cara a una situació que no es resoldrà amb “bons discursos”, si no que necessita també de l’anàlisi realista i actuacions encertades.