Lluís Badia

Moltes crítiques ha rebut la proposta Mas d’obrir de bat a bat el seu discurs sobre el futur del país, buscant la implicació al mateix, des d’una opció que no vol excloure a ningú si no que té com objectiu sumar a molts ciutadans que puguin sentir-se atrets per un model català diferent al que tenim en aquest moment, en el ferm convenciment que la situació només es modificarà si realment són molts els que “pugen” a la il·lusió que avui pot liderar el President de la primera opció política al Parlament de Catalunya.

En política sembla que és més fàcil i mediàtic la desqualificació de l’adversari, que realment “treballar” un discurs des de la reflexió, oferint propostes i alternatives als problemes de la majoria de la gent, i aquesta és una realitat que pot donar resultats a curt termini, però a la llarga el que comporta és un allunyament de la gent, que veu als polítics con exclusivament “actors”, incapaços de donar les respostes que s’esperen de qui gestiona el govern de tots en cada moment.

A ben segur que el missatge del líder catalanista té defectes, i segur, que segons els ulls en que es veu, pot quedar lluny de les expectatives de determinats col·lectius més propers al independentisme, com igualment es veurà, massa avançat per altres en sentit contrari, però el que comporta en sí mateix és una reflexió del moment que viu el país, on la frustració per la incapacitat de gestió, la manca de lideratge i les nul·les perspectives de futur són un eix reconegut per totes les consultes demoscòpiques que es porten a terme.

Per tant, el que queda clar, és que es vol traslladar a la societat, en el seu conjunt, una alternativa a la situació que vivim donant resposta a molts punts en conflicte, des dels purament emblemàtics ,com és la relació de l’estat amb Catalunya, però també, i molt especialment, en els que ens afecten més directament en l’educació, la sanitat i la imbricació a Europa com resposta a molts anhels de viabilitat com a nació. En qualsevol cas, suposa obrir la discussió a tots els que creuen que el camí que estem fent no ens portarà a cap sortida d’il·lusió comuna amb garanties de resultats satisfactoris en tots els sentits.

Hem de tenir en compte, a més de debatre, que la voluntat de discussió suposa tenir suports per portar-la terme, amb eficàcia, amb propostes que s’han d’implementar, i també aquest punt és transparent en la “conferència” que marca clarament els objectius per poder donar les respostes en positiu que s’esperen del mateix.

Crec, en definitiva, que la “casa” que s’oferta i que té les portes obertes, és una garantia per posar en evidència l’existència tangible d’altres opcions dintre del país, en el que és el model del mateix, això sí, sense sectarismes ni premisses que vetin l’entrada a ningú, amb el màxim respecte a tots aquells que no es senten identificats en l’estructura que es publicita.

En qualsevol cas, sembla evident que el fàcil és no dir res, o limitar-se a fer “brillants” discursos de paraules sense cap suport real pels fets, que s’allunyen de les autèntiques necessitats dels catalans, buscant més quedar bé, que realment explicar la situació en que es mouen i les alternatives per fer-los front, encara que això suposi parlar de la crua realitat amb “costos electorals” més o menys importants segons els estrategues del poder de futur.