Lluís Badia

En l’agre debat de la greu situació que afecta a les infraestructures a Catalunya, on sembla que cada noticia és pitjor que l’anterior, ens trobem davant una falta de tacte per part dels responsables directes, polítics i tècnics, a l’hora de donar les explicacions als autèntics beneficiaris de les obres en curs, els ciutadans.

A ningú se li pot escapat que la greu situació que afecta a les comunicacions viàries i ferroviàries del país, que posa en greu dubte la seva credibilitat, que a més no es pot limitar a Barcelona i rodalies, si no que te un abast major, doncs també arriba a Lleida, Girona i Tarragona, té unes repercussions molt greus per tots els que veuen limitada la seva mobilitat.

Davant de la situació plantejada són moltes les alternatives possibles, fonamentalment las que suposen acabar d’una vegada en l’execució de les obres, però a part d’aquesta, evident, estant totes les altres que comporten l’assumpció de responsabilitats front una situació que ha de tenir la presa de decisions imprescindibles per depurar els irresponsables, des del primer fins l’últim.

No val exclusivament, arribats on som, bones paraules o estratègies retòriques per part d’uns, i més “fatxenderia” per part d’altres; el que és evident és que els responsables tècnics han tingut mancances en la seva actuació i els que havien de supervisar la seva gestió han sigut incapaços de detectar les irregularitats manifestes.

L’espectacle penós d’uns polítics buscant “treure’s el mort” acusant a tot i a dret, amb plantejaments permanentment modificats un dia sí i altra també, ha sigut una “representació” lamentable del que és la incompetència i la incapacitat per assumir els errors, oblidant-se en qualsevol cas dels autèntics “propietaris” de les infraestructures, les persones que s’han vist apartades, convertint-se exclusivament en una mercaderia més de transport.

No és assumible que la màxima responsable del tema busqui responsables i s’amagui de la seva incompetència sota la protecció del President del Govern, que determinades opcions polítiques facin estratègies electorals sobre el problema o, fins i tot, els tècnics de torn estiguin callats davant la situació injustificable.

No és possible que les dates de finalització d’obres es marquin per interessos polítics sense valorar totes les variables, és el moment de parlar clar i que cadascú assumeixi els seus errors i estiguin disposats a afrontar les conseqüències que calguin, només així es recuperarà una credibilitat en la gestió pública, avui posada en dubte, per la gran majoria de persones que assisteixen estupefactes a la macrorepresentació de l’obra, malauradament repetida a casa nostra.

El futur no pot ser com el present, en un tema de tanta rellevància per la gent, doncs la raó de fons del problema no és la data d’acabament de l’obra, si no la transparència en la seva l’evolució i les garanties front l’opinió pública de “treballar” des del coneixement en la tasca que es desenvolupa i les garanties de funcionament futur de la mateixa. Els interessos fonamentals han de ser, per damunt de tot, els de les persones que són les que fan possible el progrés, obviar aquesta premissa, només ens portaria a un model que en cap cas seria el que majoritàriament ens hem donat els darrers trenta anys.