Lluís Badia

La situació que es produeix en la constitució del nou govern de Canarias, on el cap de llista socialista, encara que va ser el guanyador de les eleccions, no serà el cap del govern, ha provocat una sèrie de declaracions per part del líder del PSOE, desqualificant el pacte de les altres opcions que constituiran el nou executiu, en base a la seva suposada falta de legitimitat per poder fer-ho, qualificant de pacte de perdedors, la nova entesa.

Certament el tema és coincident en situacions que tenim a casa nostra, on el President de la Generalitat actual, va ser el gran perdedor de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades fa uns mesos, i no obstant aquesta situació negativa per ell, va ser elegit legítimament amb el suport de partits que havien quedat en tercer i darrer lloc en les voluntats del electors del país.

Estem, per tant, davant d’una situació que té diferents lectures segons els perjudicats de torn, i que en qualsevol cas posa de manifest que s’haurien de buscar alternatives en un punt que no comportés el desencís general de molta gent que no entén com que si es perd a les urnes, es pot guanyar als despatxos.

Ara que tant es parla de l’anàlisi de les raons de l’increment de l’abstenció de la gent que “passa” a l’hora d’exercir el seu vot, crec que seria positiu fixar un nou model de participació que permetés potenciar el paper dels que obtenen el major suport popular, sense que poséssim en dubte el principi de proporcionalitat dels menys recolzats electoralment. L’alternativa d’optar per segones voltes, com ja es fa en altres països, o inclusiu potenciar el paper dels guanyadors via limitació dels condicionaments de les minories, hauria de ser una via de treball a curt termini, si no volem consolidar unes participacions minoritàries en properes consultes electorals.

En cap cas seria acceptable el doble discurs, al que he fet referència, a l’hora de valorar les conseqüències de situacions induïdes que per més que puguin ser criticables, són plenament legals i democràtiques, ens agradin més o menys.

Ara que fa 30 anys de les primeres eleccions democràtiques, crec que és el moment per treballar en millorar el sistema de representació d’acord amb el sentit majoritari de la ciutadania, que ha de poder entendre sense problemes, una gestió vital per la nostra credibilitat política a tots els efectes.

Finalment, és imprescindible que el disseny de com s’hauria de regular la nova situació, hauria de ser fruit del consens de totes les opcions, tal com va ser possible en el seu moment, no treballar en aquesta línia seria buscar més problemes a una situació que solament el diàleg de tots garantirà sortides en positiu. La caiguda de la participació ens ha de servir com una reflexió que ens fan els electors davant d’un tema al que hem de trobar alternatives possibles, evitant, amb tot això, quedar-nos ubicats en un problema per la pròpia incapacitat de saber evolucionar cap a millores imprescindibles amb la credibilitat del nostre marc polític de convivència.