Govern
Lluís Badia
Diu la darrera enquesta – baròmetre de Maig del Centre d’Investigacions Sociològiques (www.cis.es) que el principal problema que existeix a l’Estat Espanyol actualment és l’atur, seguit a curta distància de l’habitatge i la immigració; certament la conclusió demoscòpica és realment confusa amb els propis missatges del govern que, un dia si i altre també, “ens ven” l’important èxit respecte de l’atur que baixa, mes darrera mes.
Estem, per tant, davant d’una contradicció entre l’executiu i la ciutadania que sembla que estan enfrontats respecte de l’opinió d’un tema tant emblemàtic com és l’atur; si a més, aprofundim en el problema i fem una mica d’història respecte el mateix, podem veure que al llarg dels darrers mesos s’han modificat les “formules administratives” pel seu anàlisi, cosa que sembla que ha comportat l’existència d’uns bons resultats teòrics, amb clara mancança de la realitat, segons els resultats publicitats pel CIS.
Tot l’anterior ens porta a conclusions molt greus, doncs una vegada més es posa de manifest, que una cosa son les paraules, els discursos i les campanyes publicitàries teledirigides, i altra la realitat que afecta a milers de ciutadans que veuen en l’amenaça a la seva estabilitat laboral, el principal problema de preocupació present.
Certament, la micro economia es torna a imposar als grans números i demostra, amb transparència, que la situació no és tant optimista com permanentment ens “volen vendre”; la realitat de la gent normal és que el punt crític esmentat comença a ser aclaparador i que les perspectives de futur, suposen un perill imminent al que s’hauria de fer front des de el respecte pels més dèbils, amb polítiques, no d’aparador, si no saben incentivar l’estructura econòmica del país amb totes les conseqüències.
Tampoc es pot oblidar a l’hora d’analitzar els resultats de les enquestes esmentades, que els altres problemes mencionats seguidament, l’habitatge i la immigració, també tenen una clara incidència en la primera preocupació a que venim a referir-nos, i així, la dinàmica immigratòria que situa a Espanya com el primer país receptor de la Unió Europea, tindrà clares repercussions a curt termini sobre l’estabilitat laboral de milers de persones, si es confirma la frenada del sector de la construcció, que sembla ja una evidència inapel·lable. Ens trobem davant d’un parany tangible que no es pot “maquillar” per part del govern de torn, si no que requereix, de manera urgent, la capacitat per dissenyar les formules que permetin apaivagar la situació que tenim plantejada.
No ens podem permetre, ni el govern ni les demés opcions polítiques, aparcar per més temps aquest punt d’inflexió determinant pel nostre futur, i crec que entre tots s’hauria de fer un esforç per pactar iniciatives que ens permetin donar tranquilitat i confiança; ja sé que la situació és realment complicada i que variables com la pujada dels tipus d’interès o inclusiu l’increment dels costos energètics, poden condicionar el mercat de treball, per damunt de les iniciatives que es puguin endegar, però no podem seguir “auto enganyant-nos” amb la complaença d’uns números que són inversemblants als ulls de la gran majoria.
Arxivat a Política |
Cap comentari »