Lluís Badia

Amb la proposta de canvi de govern formulada per ERC als darrers dies, crec que es posa, malauradament, de manifest, un allunyament de la classe política respecte de la realitat dels temes que preocupen a la gent. Certament la desestabilització malintencionada dels republicans posant a debat un tema sense cap voluntat d’aprofundir el mateix, i jugant exclusivament en base la seva estratègia política partidista per damunt dels interessos generals, és un mal preludi pel nou Govern de la Generalitat que torna a la situació d’inestabilitat permanent de l’època Maragall.

No obstant l’anterior, el greu del tema, és que aquest model de fer política, per part d’alguns, obvia els temes que realment preocupen a la gent, la sanitat, les infraestructures, la política social, la formació, la immigració, l’endeutament familiar, la inestabilitat i accidentalitat laboral, etc., i per tant crec que s’hauria de fer un esforç per centrar el debat dels punts que realment són prioritaris per la gent, si no volem que la ciutadania s’aparti de la política per que la gestió pública s’allunya d’ells.

L’exemple de fa uns dies, a on la societat civil catalana es posicionava en un tema tant important con les infraestructures del país, i especialment pel que fa al futur del principal ens Aeriportuari de casa nostra, ha suposat un “toc d’atenció “ que no pot passar inadvertit per la classe política que haurà de fer un esforç per reconduir la seva actuació a l’hora de dissenyar les prioritats que el país té plantejades.

La necessitat de parlar dels problemes que ens afecten o que ens afectaran, a la majoria, a curt termini, hauria de ser una prioritat ineludible; així, baixar a la crua realitat també de les petites preocupacions i la seva incidència en el debat quotidià dels nostres conciutadans ha de tornar ser fonamental si volem incorporar a la política als que avui es consideren exclosos per falta de respecte als seus legítims interessos.

Certament, la política irreal no hauria de consolidar-se sota cap concepte, si no volem caure en un parany que suposi incrementar l’abstencionisme electoral i posar en perill el model democràtic que tant a costat assolir. Donar respostes als problemes és fonamental, i a bon segur que en ocasions les sortides són complicades i difícils d’explicar, però és vital no defallir en garantir el treball de tots per gestionar un panorama de futur que en cap cas serà ni fàcil, ni obtindrà aplaudiments d’agraïment espontanis; és imprescindible fer la pedagogia d’explicar la feina que s’ha de fer i treballar plegats, cadascú des del seu posicionament ideològic, però ben centrats en el que esperen els nostres conciutadans i la seva articulació social participativa, a part de la política.

Optar per una tasca pública exclusivament de caire identitari, que oblida a les persones i les seves dubtes, pors, prioritats, anhels o desitjos, és un mal camí per continuar-hi; crec que és el moment de la reflexió de tot això per saber oferir les respostes que es requereixen, amb garanties d’èxit futur i sobre la base de la valoració de les possibles conseqüències d’una dinàmica que pot deixar-nos instal•lats en la divisió social i la incapacitat per resoldre les urgències planejades.